Una mica d'història

print pdf
Santa Coloma de Queralt està situada a l’extrem nord-est de la demarcació de Tarragona. Encara que administrativament pertany a la Conca de Barberà, és el centre de la comarca natural de la Baixa Segarra, històricament vinculada a la vegueria de Cervera. Hi ha assentaments propers a la vila que daten del Neolític, però el primer nucli de població de Santa Coloma de Queralt és ibèric.

El primer document que fa referència a la població de “Sancta Columba” data del 976 i la situa en el territori de la “marca, davant els confins d’Espanya”, és a dir, terra de frontera entre la Catalunya cristiana i la musulmana.

Durant quasi mil anys Santa Coloma de Queralt va ser la casa pairal de la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana, ferma aliada dels comtes de Barcelona. D’aquella època són els principals monuments: part del castell, la muralla (de la qual en resten quatre portals), església parroquial, call jueu... La comunitat jueva, representava un percentatge important de la població. Els jueus es dedicaven a activitats comercials i no varen ser mai objecte de persecució.

Durant els segles XVI i XVII el castell passà a ser residència senyorial i s’introduïren modificacions d’estil renaixentista i barroc.

En les guerres nacionals del XVII i XVIII Santa Coloma de Queralt va restar sempre fidel a les institucions catalanes. 

Durant la Guerra dels Segadors, la vila va declarar “enemic de la pàtria” el comte de Santa Coloma de Queralt i virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Després va posar-se sota la protecció del rei de França i renuncià a l’apel·latiu Queralt per anomenar-se Santa Coloma “la Reial.

En la Guerra de Successió, la vila es va declarar partidària de l’Arxiduc Carles d’Àustria i col·laborà en la lluita contra les tropes franco-castellanes de Felip V. Després de la derrota de 1714 i durant tot el segle XVIII, la vila va experimentar un fort creixement de la població, que va provocar la desaparició de les muralles en edificar-se els ravals. Avui són visibles encara algunes torres i resten intactes quatre portals.

Al segle XIX i fins a mitjans del XX la indústria tèxtil va suposar un important creixement econòmic i demogràfic de la població, que va augmentar en més de mil habitants i arribà al seu màxim històric de 3.500 habitants el 1932. Durant la guerra de 1936-1939, la vila canvià el seu nom històric pel deSegarra de Gaià.

A partir de la dècada dels 70 del segle XX l’embranzida econòmica vingué de la mà del sector de la construcció, a més de l’agricultura tradicional del cereal, pròpia de les terres altes i seques de l’interior de Catalunya.

Santa Coloma de Queralt ha tingut sempre una gran tradició associativa, tant en l’àmbit recreatiu com cultural. Aquestes associacions són encara la trama i l’ordit de la societat colomina.


...Passegeu tranquil·lament pels seus carrers, atureu-vos davant les cases i balcons, asseieu-vos a l’ombra de les seves places, deixeu-vos captivar per la bellesa dels seus monuments i que les pedres us parlin d’altres temps i altres gents... 
 
 
 
escut_pag_3137_3_pag_12423_1