ATUREM L’ODI I L’LGBTI-FÒBIA 

Després de molts anys de repressió envers els drets i les llibertats de les persones LGTBI, la nit del 28 de juny de 1969 va esclatar al bar Stonewall Inn de Nova York una revolta contra la policia que acostumava a reprimir a les persones que no encaixaven en els models normatius dels cossos i de les sexualitats, aquest fet va servir de catalitzador per la lluita del moviment LGTBTI a la resta del mon.

L’informe de l’Estat de l’LGBTI-fòbia a Catalunya de l’any 2017 de l’Observatori contra l’Homofòbia alerta que, malgrat ha estat un any en què l’aplicació de la Llei 11/2014 ha fet més passos, han augmentat les agressions de caràcter verbal i físic que han suposat gairebé la meitat de les incidències registrades.

Aquest odi i LGTBI-fòbia entra de ple en a nostra vida quotidiana i ens discrimina en el nostre dia a dia. La societat està pensada des de una mirada cisheteronormativa que ens invisibilitza i ens exclou. Situacions com les següents mostren algunes d’aquestes discriminacions quotidianes:

• Quan es nega el dret d’admissió en espais públic a les persones trans;
• Quan es fan mofes, burles, comentaris pel fet de mostrar afecte entre persones del mateix gènere en espais públics, inclosos el carrer o el transport públic;
• Quan es qüestiona a les persones bisexuals la seva pròpia identitat;
• O bé quan, s’estigmatitza les persones intersexuals a través de l’abordatge mèdic i sanitari i la incomprensió social.

A més, hi ha més temes que necessitarien de més recursos i inversió per al seu correcte desenvolupament. 

Com ara l’assetjament escolar per raó d’orientació afectivosexual o identitat de gènere. Que, malgrat, s’ha aprovat un protocol específic, encara queda molta feina per a fer en la seva difusió i implementació. Així com, el desenvolupament de la resta de temes relacionats amb l’àmbit educatiu previstos a la Llei 11/2014. 

Pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI, hi ha diversos temes que ens ocupen en aquests moments:

• la completa i adequada aplicació del nou protocol d’accés a la reproducció assistida, el seu seguiment amb el moviment associatiu, i el desplegament a tot el territori català;
• el total desplegament del nou model d’atenció en salut a les persones trans, ha d’esdevenir efectivament despatologitzador, tenint en compte que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, i arribant a tot el territori. I ha d’implicar una transformació social que trenqui l’imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres.
• la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l’eradicació de la serofòbia a través de l’aplicació de l’Acord Nacional per a fer front al VH i l’estigma relacionat.
• Les persones que exerceixen el treball sexual també son lesbianes, gais, bisexuals y trans, i no podem permetre que siguin estigmatitzades i criminalitzades per la seva feina. Exigim drets laborals i de ciutadania per a totes elles, així com l’eradicació d’aquest estigma. També demanem que s’ofereixin alternatives laborals per a aquelles que així ho vulguin. El nostre moviment ha començat gràcies a la lluita que han fet les treballadores sexuals trans migrants i racialitzades.

Un altre dels reptes actuals és la protecció efectiva per a les persones refugiades arreu del món, per la seva persecució en els països d’origen a causa de la seva orientació afectivosexual o la seva identitat de gènere. La travessia d’aquestes persones està marcada per la incertesa, els continus obstacles, posant en perill la seva integritat i els seus drets. Exigim unes polítiques públiques que donin resposta a aquesta situació i eliminin les barreres en el moment de demanar protecció i/o asil. 

L’edat és un altre eix de desigualtat que pot provocar que les persones grans LGTBI siguin més vulnerables, ja que sovint són invisibilitzades i oblidades. D’altra banda, cal tenir en compte la precarietat de les persones joves LGTBI i les seves necessitats específiques. 

Les demandes exposades han de seguir una projecció territorial, els serveis han d’arribar a tota Catalunya i no centralitzar-se en els grans nuclis urbans. També en volem fer esment al col·lectiu de persones asexuals, volem que siguin presents en els debats i escoltar les seves demandes i necessitats. 

Per finalitzar, volem mostrar la nostra preocupació per la presència i distribució d’odi en les diferents xarxes socials. Aquesta generació d’odi no es saludable per una societat democràtica. La nostra màxima és no respondre amb odi a l’odi, ja que aquest sempre té conseqüències i atempta contra la dignitat i la igualtat de les persones. 

Totes aquestes demandes han de tenir un punt de vista interseccional, som conscients que en una situació de discriminació i/o agressió els eixos d’opressió poden ser múltiples i per tant el seu abordatge ha de ser complex i incorporar diferents mirades que tinguin com a finalitat una atenció integral, tenint en compte les especificitats. 

En aquests moments seguim sense comptar amb un òrgan coordinador de polítiques LGTBI especialitzat i específic, previst a la Llei 11/2014 i que farà quatre anys que reivindiquem. A més, cal aprovar i aplicar el reglament del procediment sancionador previst a la mateixa llei. 

La participació entre els organismes institucionals competents de l’aplicació de la Llei i el moviment associatiu a vegades és insuficient i cal una millora en els canals de participació amb les entitats que estem a peu de carrer. És per aquest motiu, que suggerim un nou rumb en les polítiques LGBTI que ens afecten a totes i puguem anar cap a la mateixa direcció, que no és un altra que continuar treballant per eradicar l’LGBTI-fòbia. 

Aquest 2017 hem tingut molt presents conceptes com discurs i delicte d’odi, així com el debat entorn la llibertat d’expressió. Uns conceptes que ens donen un marc legal mes ampli de protecció, però que també requereixen de debat i aliances per a la seva correcta aplicació. Aliances amb altres col·lectius i àmbits com són el feminisme o l’antiracisme, entre d’altres. 

Són aquests motius els que ens fan sortir al carrer, per mostrar-nos tal com som, per visibilitzar-nos, per reivindicar-nos i per exigir unes polítiques que garanteixin els nostres drets. Per tot això aquest any volem Aturar l’Odi i LGTBI-fòbia!