L'església parroquial de Santa Maria

print pdf

L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic i va ser construïda entre els segles XIII i XV sobre una primitiva església romànica, de la qual no n’han quedat restes. 

 

És orientada d’Est a Oest i la seva construcció va sofrir nombroses interrupcions, atès que els fons sortien de donacions particulars. Finalment, l’edifici restà inacabat, com es pot comprovar en la paret occidental. 

 

A l’exterior, el campanar ressalta per la seva robustesa, amb una alçada de 40 m i una base quasi quadrada de 10 m, d’estructura gòtica però acabat el 1649 amb una balustrada d’estil barroc. Sobre la clau de volta de la capçalera de l’església hi ha assentat el campanaret gòtic. La portalada va ser obrada l’any 1577 en un gòtic tardà, malgrat que la imatge de santa Coloma que presideix el timpà sembla més antiga.

 

L’interior del temple és d’una sola nau, amb arcs creuats i claus de volta, vitralls, capelles laterals i contraforts. La capçalera és formada per set capelles radials que envolten el presbiteri, connectades per una petita girola també d’arcs apuntats. Una única clau de volta sosté tota I’estructura amb I’ajut dels corresponents arcs ogivals. La resta de la nau és formada per tres trams d’arcs creuats. 

 

L’edifici sofrí dos grans incendis: el primer, fortuït, l’any 1731. Caigué una part de la volta, desaparegueren tots els vitralls i l’orgue, el retaule de l'altar major i els de cinc capelles. El segon incendi, aquest provocat, s’esdevingué el juliol de 1936 i va cremar tot l’interior de l’edifici. Per sort, però, s’havia salvat el tresor parroquial. 

 

El seu aspecte actual, després de les remodelacions dutes a terme els anys 1962 i 1994, que eliminaren els elements afegits, l’acosten a l'austeritat primitiva del gòtic català del segle XIV.

Fotografia de Josep Borrell

 
sta_coloma-_foto_josep_borrell_2_pag_3143_1

 

RETAULE DE SANT LLORENÇ

Enfront de l’entrada, a la capella de la Santa Creu, cal destacar el retaule d’alabastre de Sant Llorenç, obrat per Jordi de Déu entre 1386 i 1387. 

Es presidit per la figura del Sant vestit de diaca i amb un llibre en una mà i les graelles del martiri a l’altra. A dreta i esquerra, hi són representades diverses escenes de la vida del Sant (part central), l’Anunciació (part superior) i la Passió (predel·la inferior). 

És una joia de l’escultura gòtica catalana.

 

retaule_de_st_llorenc_pag_3143_2

 

EL RELICARI DE SANTA COLOMA DE QUERALT

Ja sabem prou que l’origen del nom del nostre poble prové de la devoció a santa Coloma que tenia el rei Lluís el Pietós. Aquesta devoció va ser ben assumida i estimada pel poble. Això explica el gran fervor i entusiasme amb que els colomins van rebre les relíquies de la nostra santa el 8 de novembre de 1409. Va ser el rector Pere de Bosch qui les va portar de Sens (França) que és on es venera i custodia el cos de santa Coloma, verge i màrtir. La diada d’aquest fet es recorda com a molt solemne tal i com ho veiem bellament representat en la rosassa de la nostra església parroquial. Aquell dia va predicar sant Vicenç Ferrer. Sembla ser que ho va fer en la plaça que encara avui conserva el seu nom. El fet que la nostra Vil·la hagi conservat el record de l’arribada de les relíquies celebrant, any rere any, aquesta festa el 8 de novembre demostra la devoció i alegria amb que es van rebre les relíquies. Així s’ha fet cada any exceptuant els anys penosos de la Guerra Civil. Precisament, com explica la Maria Rosa Boladeras Calaf, el seu pare va portar junt amb Mn. Jaume Padró les relíquies que havien estat endutes a Tarragona. Això va ser el dia de la Festa Major de 1939 ara fa just 70 anys. Aquest dia es va fer una gran i solemne processó des de l’entrada del poble fins la parròquia.

 

 

Descarrega't aquí la història del relicari en format pdf

 

vitrallesglesiareliquies_editora1232editora_548_pag_3143_3