|
Extensió: 34 km2. Partit judicial: Valls Bisbat: Tarragona Distància a la capital de la província:
60 km. |
 |
La vila de Santa Coloma de Queralt és situada al nord de la província de Tarragona, a l’altiplà que limita amb les comarques de l’Anoia i la Segarra. Capital de la subcomarca de la Baixa Segarra, actualment integrada en la comarca administrativa de la Conca de Barberà. Tradicionalment i històricament ha estat vinculada amb la gran comarca natural de la Segarra, motiu pel qual la seva població manté viu un sentiment d’indentitat segarrenca.
Al
llarg de la història ha estat renomenada diversos cops. Així
primerament era coneguda com Santa Coloma Samora.
Al segle XIII se la coneix també com Samarca
o de la Marca. També
de bèn antic apareix ja com de Queralt.
Entre 1937 i 1939 prengué el nom de Segarra
de Gaià.
Els orígens de Santa Coloma de Queralt es situen als volts del
segle X i es relacionen directament amb l’existència del castell
de Queralt (Bellprat, Anoia). Als volts del segle X es bastí una
petita fortificació a l’actual nucli de Santa Coloma aprofitant
l’empara del castell de Queralt. Aquesta antiga fortificació
serà coneguda com la Carlania
pel fet que hi residien els castlans de la vila.
Fins al 1213, la vila serà propietat de la família Gurb, els quals vendran en aquesta data la baronia (que comprenia a més de Santa Coloma les poblacions de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric) als seus castlans, els Timor. La família Timor canviarà el seu cognom pel de Queralt i ostentarà aquest domini fins a la fi de les senyories, al segle XIX.
La població es va anar desenvolupant i creixent a partir del segle X tot formant dos nuclis de població separats: la Pobla de Monpaó i la Vila Nova. Entre ambdós nuclis es bastiria, a partir del segle XII, l’actual Castell dels Comtes. La vila, unificada, s’emmurallà durant els segles XIII-XIV. També durant aquesta època s’edificà l’església parroquial dedicada a Santa Maria.
Durant l’època medieval Santa Coloma fou una vila comercialment molt activa, per la qual cosa obtingué el privilegi de celebrar mercat setmanal els dilluns. Relacionat amb aquest fet hi trobem també la presència d’una activa comunitat jueva que ens ha llegat un significatiu call.
A partir del segle XVIII la vila s’expandí fora de les muralles i s’edificaren els ravals: dels Capellans, de Cervera, de Santa Coloma, de Sant Roc i la plaça del Portalet.
Malgrat formar part de la vegueria de Cervera i del bisbat de Vic, l’any 1833 fou inclosa en la província de Tarragona, motiu pel qual canvià la seva orientació administrativa envers les comarques tarragonines. El 1957 va passar a formar part del bisbat de Tarragona, juntament amb les parròquies de les pedanies.
Als anys 1930 assolí el seu màxim nivell demogràfic. Els anys 1936 i 1988 la Generalitat de Catalunya inclogué aquest municipi en la Conca de Barberà.
Pedanies:
- Aguiló
El poble d’Aguiló és situat a uns dos quilòmetres de Santa Coloma. A finals del segle XVI era cap d’un terme que comprenia la Pobla de Carivenys, les Roques i les masies d’Almenara. Fou agregat a Santa Coloma a mitjans del segle passat. Església parroquial dedicada a Santa Maria.
Les
restes del castell d’Aguiló estan situades sobre el turó
que domina la vila. Datat ja al segle XI, fou propietat de les famílies
Gurb, Timor i Cervelló. Els castlans del castell van donar origen,
a mitjan segle XII al llinatge dels Aguiló, una de les famílies
importants de la zona.
Al segle XIV el castell passà a mans dels Queralt.
L’església romànica de sant Vicenç d’Aguiló
està situada en un petit turó davant del nucli de la vila.
Fou bastida a finals del segle XII i primers del XIII. Es tracta en realitat
d’una capella de l’església parroquial de Santa Maria
d’Aguiló. Edifici d’una nau, sense presbiteri, cobert
amb una volta de canó.
Al llogarret de la Portella, a 5 km. de Santa Coloma, hi trobem l’església
romànica de sant Miquel de la Portella. D’una ùnica
nau, coberta amb volta de canó.
A les masies d’Almenara hi ha les restes de l’església
romànica de sant Jaume.
- La Pobla de Carivenys
Antic llogarret que formava part del municipi d’Aguiló.
- Les Roques d’Aguiló
Llogarret situat al nord-est de Santa Coloma. Hi destaca l’antic casal de la família Requesens, amb un escut del 1536 a la façana. Església romànica de sant Pere (segle XI).
Bibliografia recomanada:
- CARRERAS TARRAGÓ, Josep Maria "Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica." Ajuntament de Santa Coloma-Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt. 1997.
- "Catalunya Romànica." Vol. IX, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995. pàgs. 524-53.
-SEGURA i VALLS, Joan Prevere; "Història de Santa Coloma de Queralt", Santa Coloma de Queralt, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984.