La vila de Santa Coloma de Queralt és situada al nord de la província de Tarragona, a laltiplà que limita amb les comarques de lAnoia i la Segarra. Capital de la subcomarca de la Baixa Segarra, actualment integrada en la comarca administrativa de la Conca de Barberà. Tradicionalment i històricament ha estat vinculada amb la gran comarca natural de la Segarra, motiu pel qual la seva població manté viu un sentiment dindentitat segarrenca.
Els orígens de Santa Coloma de Queralt es situen als volts del
segle X i es relacionen directament amb lexistència del castell
de Queralt (Bellprat, Anoia). Als volts del segle X es bastí una
petita fortificació a lactual nucli de Santa Coloma aprofitant
lempara del castell de Queralt. Aquesta antiga fortificació
serà coneguda com la Carlania
pel fet que hi residien els castlans de la vila. Fins al 1213, la vila serà propietat de la família Gurb, els quals vendran en aquesta data la baronia (que comprenia a més de Santa Coloma les poblacions de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric) als seus castlans, els Timor. La família Timor canviarà el seu cognom pel de Queralt i ostentarà aquest domini fins a la fi de les senyories, al segle XIX. La població es va anar desenvolupant i creixent a partir del segle X tot formant dos nuclis de població separats: la Pobla de Monpaó i la Vila Nova. Entre ambdós nuclis es bastiria, a partir del segle XII, lactual Castell dels Comtes. La vila, unificada, semmurallà durant els segles XIII-XIV. També durant aquesta època sedificà lesglésia parroquial dedicada a Santa Maria.
Durant lèpoca medieval Santa Coloma fou una vila comercialment molt activa, per la qual cosa obtingué el privilegi de celebrar mercat setmanal els dilluns. Relacionat amb aquest fet hi trobem també la presència duna activa comunitat jueva que ens ha llegat un significatiu call. A partir del segle XVIII la vila sexpandí fora de les muralles i sedificaren els ravals: dels Capellans, de Cervera, de Santa Coloma, de Sant Roc i la plaça del Portalet. Malgrat formar part de la vegueria de Cervera i del bisbat de Vic, lany 1833 fou inclosa en la província de Tarragona, motiu pel qual canvià la seva orientació administrativa envers les comarques tarragonines. El 1957 va passar a formar part del bisbat de Tarragona, juntament amb les parròquies de les pedanies. Als anys 1930 assolí el seu màxim nivell demogràfic. Els anys 1936 i 1988 la Generalitat de Catalunya inclogué aquest municipi en la Conca de Barberà. Pedanies: - Aguiló El poble dAguiló és situat a uns dos quilòmetres de Santa Coloma. A finals del segle XVI era cap dun terme que comprenia la Pobla de Carivenys, les Roques i les masies dAlmenara. Fou agregat a Santa Coloma a mitjans del segle passat. Església parroquial dedicada a Santa Maria.
Lesglésia romànica de sant Vicenç dAguiló
està situada en un petit turó davant del nucli de la vila.
Fou bastida a finals del segle XII i primers del XIII. Es tracta en realitat
duna capella de lesglésia parroquial de Santa Maria
dAguiló. Edifici duna nau, sense presbiteri, cobert
amb una volta de canó. Al llogarret de la Portella, a 5 km. de Santa Coloma, hi trobem lesglésia
romànica de sant Miquel de la Portella. Duna ùnica
nau, coberta amb volta de canó. - La Pobla de Carivenys Antic llogarret que formava part del municipi dAguiló. - Les Roques dAguiló Llogarret situat al nord-est de Santa Coloma. Hi destaca lantic casal de la família Requesens, amb un escut del 1536 a la façana. Església romànica de sant Pere (segle XI).
Bibliografia recomanada: - CARRERAS TARRAGÓ, Josep Maria "Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica." Ajuntament de Santa Coloma-Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt. 1997. - "Catalunya Romànica." Vol. IX, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1995. pàgs. 524-53. -SEGURA i VALLS, Joan Prevere; "Història de Santa Coloma de Queralt", Santa Coloma de Queralt, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984. |
||
|
|